Formulari de cerca

Carcaixent aposta per la integració el 9 d’Octubre
(10-10-2018) Malena Ferrer, de l’Associació Tots Sumem va ser l’encarregada d’introduir l’acte
10/10/2018

Ahir Carcaixent va celebrar la festivitat del 9 d’Octubre amb un acte institucional i una ofrena floral davant de l’Estàtua de Jaume I. A les 11:30 hores, encapçalada pels balls del Col·legi Víctor Oroval, va eixir la processó cívica a la que van voler sumar-se nombrosos col·lectius i entitats de la localitat. A l’igual que en anys anteriors, una exposició de dibuixos de l’alumnat de 3r de primària de Carcaixent sobre Jaume I i l’Ermita de Sant Roc decoraven la plaça.

 

Malena Ferrer, en representació de l’associació de persones amb diversitat funcional Tots Sumem, va ser l’encarreda de introduir l’acte. Tot seguit, després de les ofrenes florals, l’alcalde de Carcaixent, Paco Salom, va pronunciar el seu discurs institucional, en el que, a l’igual que en la intervenció de Malena, va fer referència a la importància de tenir present en una data tan significativa com el 9 d’octubre aspectes que han de ser vertebradors de tota societat com la tolerància, la convivència i la integració entre tots i totes aquells que la formen.

 

A continuació, transcrivim els dos discursos:

 

MALENA FERRER PALOMARES, TOTS SUMEM

 

Hola, bon dia!

 

El meu nom és Malena. Malena Ferrer Palomares. Tinc 21 anys i forme part d’una associació de Carcaixent de persones amb diversitat funcional intel·lectual, TOTS SUMEM.

 

La meua diversitat, la meua manera diferent de funcionar no m’impedeix estar ací, darrere d’un micro, i davant de tantes persones, de tanta autoritat.

 

He vingut ací per a parlar-vos del 9 d’Octubre i de mi, i ho faré.

 

El dia 9 d’Octubre és un dia històric per al poble valencià: commemorem l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l’any 1238. Es una celebració institucional de caràcter autonòmic i simbolitza el naixement del poble Valencià, un poble que aposta per la integració i per la inclusió.

 

M’alegra enormement que l’ajuntament ens tinga en compte per a conmemorar aquestos actes públics. En l’Associació Tots Sumem pensem que si acceptem el fet que totes les persones no som iguals, que si eduquem la societat perquè accepte la diversitat, que si ens mostrem amb naturalitat, com som, sense prejudicis, estarem fent de la diferència una virtud i no una dificultat. I si tenim un grau d’humildat mínim i suficient que ens permeta adonar-nos-en que aquesta forma de ser meua no és ni millor ni pitjor que la teua, que jo no estic per damunt ni per baix de tu ni d’ella, aleshores, estarem avançant com a poble.

 

Des del moment que acceptem la diversitat ja no caldrà parlar d’inclusió; parlarem de convivència. Així es com m’agradaría a mí que forme els homens i les dones valencianes.

 

Les meues amigues i jo però no volem que les coses es queden ací. No volem aparentar una falsa fragilidad, una vulnerabilitat fàcil d’alimentar pel fet de ser col·lectiu físicament i mental depenent. Volem tindre el nostre lloc i les nostres oportunitats.

 

Hola, el meu nom és Malena Ferrer Palomares. Tinc 21 ans i SÓC CIUTADANA DE CACAIXENT.

 

FRANCESC SALOM SALOM, ALCALDE DE CARCAIXENT

 

Bon dia a totes i a tots,

 

Moltes gràcies Malena, per la presentació. Com has dit, el 9 d’octubre, els valencians i valencianes celebrem l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València l’any 1238. I amb eixe fet, commemorem la nostra fundació com a poble: a partir d’eixe dia considerem que naix una realitat humana i política diferenciada i amb continuïtat, d’una manera o altra, fins al dia de hui. Dit d’una altra manera, fa 780 anys que els valencians ens reconeixem com a tals, amb les nostres diferències, amb els nostres complexos i les nostres virtuts i, sobre tot, la nostra voluntat de seguir sent valencians.

 

Esta efemèride tan clara, 9 d’Octubre de 1238, ens permet fer una celebració com la de hui. A més, encarnem aquell moment en la figura del rei Jaume I, sens dubte, el nostre personatge mític més reeixit i acceptat. I no es estrany que així ho siga: Jaume I va aconseguir que el seu regne (la Corona d’Aragó) passara de ser un territori residual, immers en una greu crisi, a una potència europea de la Mediterrània, conquerint els regnes de Mallorca i de València.

 

A més, era una home ben plantat, alt, robust, de cabells rossos i ulls clars, que va viure 68 anys, una edat molt elevada per a la seua època. És el nostre “rei bo” que evoca un passat daurat. Ara bé, si llegim la Crònica que ell mateix va escriure (o més bé, va dictar), el trobarem en situacions que vistes amb els ulls de hui en dia, ens semblarien una atrocitat: per citar-ne una, va fer tallar la llengua al bisbe de Girona per haver malparlat d’ell. I és que en la majoria de coses, el temps ha passat per a bé. De tota manera, estos mites són necessaris i dels seus fets i paraules podem extraure coses molt positives, també per al segle XXI.

 

Quan Jaume I es va sentir emmalaltir enmig d’una campanya militar per terres d’Alacant, va decidir anar al Monestir de Poblet per a morir en pau. A mig camí, a la vila d’Alzira, la seua situació va empitjorar, i va fer redactar un testament. Era el dia 20 de juliol de 1276.

 

En eixe testament, entre altres moltes coses, va escriure un text que s’ajusta i molt al dia de hui. Deia que era necessari "Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts."

 

En el seu moment, la recomanació tenia un sentit nobiliari, però llegida en el segle XXI, podem entendre-la com la pedra angular que ha de fonamentar qualsevol acció de govern: protegir i garantir la justícia, dels grans i dels menuts. Fer valdre el bé comú. Allò que és bo per a tots i totes i que permet que tot el món puga tindre una vida equiparable i feliç.

 

D’això ens ha parlat Malena a la seua presentació, d’un món igualitari on tots puguem compartir felicitat. Però un món igualitari no pot pretendre que tots siguem iguals. Ha de basar-se per força, en les diferències, perquè les persones som diferents. Cadascú de nosaltres amaga unes qualitats, i en combinar-les fem una societat rica i variada, plena d’oportunitats. Som diferents: alguns més alts, altres amb més cabells, alguns fan bona la paella (a gas o a llenya), uns altres tenen oïda musical. Alguns són apassionats, altres tranquils, divertits, sensibles, racionals, capquadrats, espontanis. Alguns corren ràpid, i a altres no els agrada córrer... Una societat ben variada on només una qualitat hauria de ser exigida obligatòriament a tots els seus membres: la tolerància.

 

Ho ha dit molt bé Malena: si som tolerants, si aprenem a viure amb els nostres condicionants i a entrendre els de la resta, no ens caldrà parlar d’inclusió, parlarem de convivència. No posarem etiquetes a ningú que visca en esta societat. Serem tots, ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i deures i conformarem un futur millor.

 

Perquè el que és bo per aquelles parts més sensibles de la comunitat, per força, ha de ser per a tots.

 

Hem dit al principi que hui és un dia de commemoracions per a saber d’on venim. Però tan important o més és saber on volem anar, com volem ser. Com volem ser els valencians i les valencianes? Quin món volem per als nostres fills i filles? I ahí crec que no hi hauria d’haver dubte, icoincidir tots en què volem un món més just, més igualitari i on tots tinguem el nostre espai. On la diversitat, en tots els camps, siga una virtut:

 

Com deia el gran poeta Miquel Martí i Pol:

La diferència - com un espai per creure - més en els altres.

 

Entre tots i totes podem fer possible eixe món. Per tant, seguim treballant per aconseguir-lo.

 

Feliç 9 d’Octubre – Visca Carcaixent